televisió

Per sempre (o no)

En les darreres dècades hem viscut canvis de tot tipus i l’amor, la parella i la família no en són excepcions. En aquest temps s’han donat una sèrie de canvis que han modificat la forma d’entendre l’amor i els tipus de parelles i famílies existents.

TV3 ha estrenat el 8 de maig un programa que parla d’aquests tres temes. “Per sempre (o no)” retrata com s’ha passat d’un únic model de parella i familiar a la diversitat actual de famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes, parelles amb o sense convivència, amb o sense matrimoni, separacions i divorcis, etc. També ha canviat o està canviant la vida sexual de les parelles i el trencament de l’estereotip de la vida sexual en la vellesa.

Primer capítol: Cerca i captura

Per sempre (o no)

El primer capítol de “Per sempre (o no)” es pregunta com “s’escull la parella, quins trets la fan atractiva i quines qualitats es valoren i s’han valorat, històricament, a l’hora de triar company/a per a la vida”. El format utilitzat es presentar diferents parelles que expliquen que busquen i que han buscat en la seva parella, juntament amb l’opinió de diferents experts en diverses matèries com la demògrafa Anna Cabré, la primatòloga Carmen Maté, la directora d’una agència matrimonial i l’antropòleg Jordi Roca.

Un curs, festes, concerts, colla, ballant sardanes, botigues, facebook, whatsapp… llocs i formes de conèixer parelles. Us deixem amb el capítol 1: Cerca i captura. Es parla “del procés de buscar i trobar, d’on i com ens acostem a la parella desitjada i de quines implicacions té i ha tingut la manera de trobar-la”.

Estereotips i normalització

Cada cop està més acceptat que existeixen altres tipus de famílies i la normalització cada cop és més gran, però molts cops inconscientment apareixen estereotips o no es té en consideració que no tothom és com tu. Els mass mèdia en aquest cas, a través de programes com aquests, poden fer veure al públic que no tothom viu l’amor de la mateixa manera ni en famílies i/o parelles del mateix tipus i ajuda a trencar amb estereotips i l’erradicació d’estigmes basats en el desconeixement.

Això pot fer, per exemple, que no donem per fet que una dona amb un fill hagi d’estar casada, que un home hagi de tenir una parella del sexe femení o que dos nens d’una mateixa família hagin de dur el mateix cognom (família reconstituïda per exemple). I també pot ajudar a sentir millor persones que se senten malament per no tenir la família o la parella “perfecta” que havien desitjat basada en tòpics i models.