Línia Lleida – la Pobla de Segur

Línea Lleida - la Pobla

La Línia Lleida – la Pobla de Segur és una línia de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del 2005. Connecta Lleida i el Prepirineu pallarès.

És l’únic tram que s’ha construït del ferrocarril transpirinenc que havia d’unir inicialment Lleida i Sent Gironç amb un túnel de 8’6 km al port de Salau. Després, el projecte seria ampliat fins a Baeza amb un total de 850 km que havien d’unir el sud d’Espanya amb el sud de França. El primer tram, Lleida-Balaguer, es va inaugurar el 1924, ampliant-se posteriorment, i per última vegada entre 1949 i 1951 fins a la Pobla de Segur.

Des de llavors la supervivència del servei ha perillat. Per aquest motiu la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida el subvencionaven a Renfe perquè no el tanqués, fins que l’1 de gener de 2005 el Govern d’Espanya va traspassar la línia a la Generalitat.

Des del 25 de juliol de 2016 circulen trens operats per FGC, temporalment amb conductors de Renfe i FGC a causa de retards en l’homologació dels trens (alguns mitjans com El Periódico han parlat d'”absurd en el tren Lleida – la Pobla a causa del pols Estat-Generalitat“).

➤➤➤➤ LLEGIR MÉS: FERROCARRIL A ANDORRA

Característiques generals

Els 89,35 km de línia i les 17 estacions del recorregut pertanyen a dues administracions diferents: L’estació de Lleida-Pirineus i fins al PK 1+927 formen part de la xarxa d’ADIF, la resta a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La línia és d’ample ibèric (1.668 mm) en via única sense electrificar amb encreuaments a Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur.

Des del 2016 els trens són operats per FGC. Els serveis que hi transcorren són 10 trens diaris per sentit entre Lleida-Pirineus i Balaguer, i 4 per sentit fins a la Pobla de Segur. El traçat voreja el Segre fins a Balaguer i posteriorment s’endinsa a les valls de la Noguera Pallaresa amb un recorregut més complicat però més imponent.

A Lleida-Pirineus enllaça amb els serveis de Rodalies de Catalunya operats per Renfe Operadora i els altres serveis de regionals i llarga distància (Media i Larga distancia) de Renfe, entre ells l’Avant i l’AVE.

Són parades facultatives (cal avisar prèviament perquè el tren s’hi aturi) les estacions de Vallfogona de Balaguer, Gerb, Santa Linya, Guàrdia de Tremp, Palau de Noguera i Salàs de Pallars.

Traçat de la línia

Traçat de la línia

Història

Antecedents

Segons Pierre Maurel, darrer membre de l’associació que defensava la construcció d’un enllaç ferroviari entre França i Espanya a través de la vall del riu Salat amb un túnel a Salau, la línia de ferrocarril Sent Gironç – Lleida (Saint-Girons – Lleida) té els seus antecedents en una ruta projectada el 1813 per Napoleó Bonaparte que havia d’unir Lleida i Tolosa de Llenguadoc amb un túnel a Salau.

Hi han hagut altres projectes per unir Lleida i Sent Gironç, com l’ideat per Jacques Auguste Bordes-Pagès amb una estació internacional a Ost (Oust, en francès). A Espanya la Llei general de ferrocarrils de 1864 també preveia connectar els dos països pel port de Salau. Entre 1889 i 1905 es va construir la línia de ferrocarril Sent Gironç – Ost (Saint-Girons-Oust).

Comissió franco-espanyola

El 1865 es va constituir una comissió franco-espanyola encargada d’estudiar les opcions d’atravessar els Pirineus amb ferrocarril, una mitja dotzena de projectes es van estudiar a les darreries del segle XIX per enllaçar amb un pas central els Pirineus entre Tolosa de Llenguadoc / Baiona (FR) amb Barcelona/Saragossa (ES).

El 1881, com el projecte entre Tolosa i Lleida, a través de Bossens (Boussens), Sent Gironç, el coll de Salau i la Pobla de Segur, sembla ser el favorit dels governs dels dos països, l’inici de Sent Gironç a Ost es declarat d’utilitat pública per manifestar la bona voluntat de les autoritats franceses.

Conveni franco-espanyol

El 1904, el “Conveni i Protocol entre França i Espanya en matèria d’establiment de comunicacions per via fèrria a través dels Pirineus centrals” va projectar una línia de ferrocarril transpirinenc entre Sent Gironç i Sort que havia de travessar la frontera a través d’un túnel de 8.600 metres al port de Salau. El conveni franco-espanyol va ser aprovat a França el gener de 1907. Un any més tard va ser modificat per preveure una estació fronterera comuna al costat francès.

El mateix conveni també establia altres transpirinencs que sí serien acabats: la línia Acs-Ripoll (Ax-les-Thermes – Ripoll, en francès) i la línia d’Auloron a Zuera (Oloron-Sainte-Marie – Zuera, en francès) coneguda com línia de Canfranc.

La fi de la construcció de la línia Sent Gironç – Sort es preveia pel 1917. Finalment, seria abandonada en favor de la línia Acs-Ripoll.

Construcció del ferrocarril de la Noguera Pallaresa

Les obres del ferrocarril de la Noguera Pallaresa, tal i com l’anomenaven a l’época a la línia entre Lleida i el port de Salau, no van iniciar-se amb rapidesa a diferència de la línia de Canfranc, per falta d’empreses que vulguessin adjudicar-se els treballs. Tot i iniciar-se el 1907, van ser molt lentes a l’inici i van caldre subvencions suplementaries per part del Govern d’Espanya per incentivar a les empreses constructores. A França hi van haver problemes similars amb la Compagnie du Midi.

El 3 de febrer 1924 es va inaugurar el primer tram entre Lleida i Balaguer de 26 km. Per la part francesa, les obres no s’havien iniciat, perquè França no tenia obligació d’iniciar les obres fins que s’arrivés a Sort.

El 1933 es seguia treballant en les obres entre Balaguer i la Pobla de Segur. Donada la previsió de poca rendibilitat de la línia i que les altres dues línies anaven més avançades, el 1936 França va proposar substituir la línia per una carretera. L’inici de la Guerra civil espanyola no va permetre arribar a un acord.

El 1941 es va crear la societat pública RENFE que reprendria les obres començades. Així doncs, 25 anys més tard es va ampliar la línia amb sis estacions, arribant el 1949 a Cellers-Llimiana, el 1950 a Tremp i finalment el 13 de novembre de 1951 a la Pobla de Segur.

Ferrocarril Transversal Baeza a Lleida

El Ferrocarril Transversal Baeza a Lleida i el transpirinenc de la Noguera Pallaresa haurien format una línia de 850 km que hauria unit el sud d’Espanya i el sud de França passant per Albacete, Terol i Lleida. Era un dels projectes del Pla Preferent de Ferrocarrils d’Urgent Construcció, més conegut com a Pla Guadalhorce, que es va impulsar el 1926 durant el règim de Primo de Rivera.

Les obres que van tenir lloc entre 1927 i 1964 van tenir un ritme variable a causa de l’arribada de la Segona República, la Guerra civil espanyola i els problemes econòmics del sector ferroviari espanyol.

Fi de les inversions

El 1962, el Banc Mundial dins d’un ampli informe sobre l’economia espanyola, recomana abandonar les inversions en noves línies i centrar l’esforç pressupostari en millorar la xarxa existent. A la pràctica va suposar una frenada a l’expansió del ferrocarril a Espanya.

Alguns trams de la línia de Baeza a Lleida, com el tram entre Baeza i Utiel estava pràcticament finalitzat. I de la Pobla de Segur a Sort el terreny estava ja arranjat. D’aquesta forma la línia seria abandonada en favor de les línies Acs-Ripoll i Auloron-Zuera que ja estaven operatives.

Amenaça de tancament

Com a conseqüència del sanejament de l’economia espanyola per a poder entrar a la Comunitat Econòmica Europea (després Unió Europea), el Govern d’Espanya va imposar la racionalització de la despesa de Renfe, cosa que obligava a partir de l’1 de gener de 1985 a tancar totes les línies deficiàries.

La línia Lleida – la Pobla de Segur n’era una de les afectades. Una forta mobilització amb el lema «Volem lo tren!» es va iniciar, amb el suport de les institucions del territori, entre elles la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Renfe va arribar a un acord amb la Diputació i la Generalitat per a que sufragessin a parts iguals els 67,6 milions de pessetes per a l’any 1985 i 120 miliones més per a la millora de la infraestructura.

Traspàs a la Generalitat de Catalunya

D’aleshores ençà els governs català i espanyol van batallar pel traspàs de la infraestructura. Tant el govern de González (PSOE) com d’Aznar (PP) exigien una compensació econòmica d’uns 1.000 milions de pessetes, inasumible per a Catalunya donada la inversió econòmica que la línia requeria a causa del pèssim estat en que es trobava.

Finalment, l’1 de gener de 2005 es va realitzar el traspàs a la Generalitat, després de l’acord entre govern de Rodríguez Zapatero i el català. L’acord establia la propietat des del quilòmetre 1,927 fins a la Pobla de Segur, i dret a utilitzar la via d’Adif fins l’estació de Lleida-Pirineus.

La gestió de la línia i el material mòbil seguirien gestionats per l’ens estatal en virtud del conveni que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe van signar, ja que la companyia catalana no disposava de recursos propis.

Renovació de la línia

Abans del traspàs, el 2002, es va renovar la via al tram de Lleida a Balaguer amb material de segona mà provinent de la línia de Vic a Granollers. Desprès del traspàs, el primer que va fer el govern català va ser iniciar obres el 2005 entre Balaguer i La Pobla de Segur, per valor de 60 MEUR.

Des del traspàs han incrementat el nombre de passatgers. FGC va anunciar la posada en funcionament d’un servei de rodalia entre Lleida i Balaguer i l’explotació turística a la vessant nord. Des del 2008, la línia des de Lleida a Àger forma part del sistema tarifari integrat de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’Àrea de Lleida. El 2009 va començar a cicular el tren turístic sota la marca Tren dels Llacs.

Canvis en la gestió

A causa de la crisi econòmica, el 2012, el govern català imposa retallades en el servei de 3 a 1 tren diari de Lleida a la Pobla i de 8 a 4 fins a Balaguer. A la vegada que s’anuncia la compra de dos trens per a autogestionar la línia i prescindir del contracte amb Renfe.

El 2016 arriben els dos nous trens GTW fabricats per Stadler. Al febrer es van iniciar les proves per poder començar els nous serveis, però a l’abril s’anuncia que s’endarrereix la data sine die per manca d’homologació dels trens al tram d’1,9 km d’entrada de Lleida-Pirineus que pertany a la RFIG (xarxa ferroviària d’interès general) propietat d’Adif.

Des del 25 de juliol de 2016 circulen els trens operats per FGC, temporalment amb conductors de Renfe i FGC a causa del retard en l’homologació dels trens (alguns mitjans com El Periódico han parlat d'”absurd en el tren Lleida – la Pobla a causa del pols Estat-Generalitat“).

L’arribada dels nous trens suposen un increment de les freqüències dels trens amb 10 trens diaris per sentit entre Lleida-Pirineus i Balaguer, i 4 per sentit fins a la Pobla de Segur.

Futures ampliacions

➤➤➤➤ LLEGIR MÉS: FERROCARRIL A ANDORRA
No hi ha cap ampliació prevista, però l’opció més estudiada és el perllongament de la línia des de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell i posteriorment a Andorra.

La Diputació de Lleida va encarregar un estudi per perllongar la línia fins a la Seu, uns 55 quilòmetres de longitud. Al maig de 2011 tots els grups del Parlament de Catalunya van votar a favor una moció d’ERC que instava al govern de la Generalitat a iniciar els tràmits per prolongar la línia de Lleida a la Pobla fins a la Seu, pas previ a una connexió posterior amb Andorra que necessitaria el beneplàcit del Govern d’Espanya al ser una connexió internacional.

Ferrocarril a Andorra

Copyright

Imatge destacada de lleidalapobla.fgc.cat.






Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

CLOSE
CLOSE