Línia 11 del metro de Barcelona

esquema L11

La Línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac. La línia és de tipus metro lleuger i amb conducció automàtica, construïda al començament de la dècada del 2000 com a prolongació de la línia 4 a l’estació de Trinitat Nova.

La línia, de 2,3 quilòmetres de longitud i cinc estacions, va ser pensada per donar servei a uns barris tradicionalment mal comunicats i es va inaugurar el 2003 entre Trinitat Nova i Can Cuiàs. De la mateixa manera que la L2, es va construir adaptada per a PMR i invidents, com també s’ha fet posteriorment a la L9/L10.

Característiques generals

La línia és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La L11 és un metro lleuger, a mig camí entre el tramvia i el metro convencional, servit per trens de la sèrie 500 autòmatics, sense conductor i de dimensions reduïdes (dos vagons en comptes de cinc). Hi ha un total de dos trens en hora punta i un en hora vall, amb una freqüència de 7 minuts i 13 minuts segons l’hora. Transports Metropolitans de Barcelona té tres trens de dos vagons d’aquesta sèrie construïda per CAF. Els trens són controlats des del Centre de Control de Metro de Barcelona al barri de la Sagrera.

L11 i 4.

El traçat és soterrat i majoritàriament en via única, excepte a Torre Baró | Vallbona on es realitzen el creuament de trens. A l’hora de la construcció alguns aspectes es van tenir en compte segons el estàndards del metro per si es decidís perllongar la L4, com la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el màxim pendent permés al metro convencional de 4%.

La zona que serveix la línia és de orografia complicada i al voltant de l’estació de Ciutat Meridiana hi ha ascensors inclinats per accedir a diferents zones del barri. Les estacions estan decorades amb detalls identificatius de l’entorn.

La línia 11 té una longitud de 2,3 quilòmetres, 5 estacions, 8 trens en hora punta i l’any 2010 s’hi van realitzar un total de 1,1 milions de viatges, sent la darrera línia per volum de viatges després de la L9/L10.

Municipis coberts
Els municipis coberts per la línia són: Barcelona i Montcada i Reixac. A la ciutat de Barcelona transcorre pels barris de Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova i Torre Baró del districte de Nou Barris i al barri de Can Cuiàs del municipi de Montcada i Reixac.

Estacions
Hi ha un total de cinc estacions, dues de les quals disposen d’enllaç, Trinitat Nova amb les línies L3 i L4 del metro de Barcelona i Torre Baró | Vallbona amb Rodalies de Catalunya.

Història

Cronologia

  • 2001: Inici de les obres.
  • 2003 – segon semestre: Finalització de les obres.
  • 2003 – 14 de desembre: S’inaugura la línia en tot el seu recorregut.
  • 2009 – 27 de juliol: Inicien les obres per la instal·lació de mampares a les andanes.
  • 2009 – 16 de desembre: S’estrena el servei comercial automàtic sense conductors.

Antecedents

Anteriorment a la realització del projecte de la L11, el Pla de Metros de 1971 projectava l’arribada del metro de Barcelona al barri de Ciutat Meridiana perllongant la L1 des de Torras i Bages. Pocs anys més tard, el Pla de Metros de 1974 variava la prolongació de la L1 per fer-la finalitzar a Santa Coloma i modificava el traçat de la L3.

En el pla de 1974 proposava un perllongament de la L3 amb un traçat similar a l’actual seguint des de Canyelles fins a Trinitat Nova i després a Ciutat Meridiana, que llavors arribava a Vallcarca i que havia estat plantejada per arribar a Canyelles en el Pla de 1971.

Metro lleuger

Posteriorment el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol l’any 1995 durant un míting al barri de Ciutat Meridiana va fer la promesa d’ampliar el metro a la zona nord del districte de Nou Barris mitjançant una línia de metro lleuger. Tot i el rebuig inicial de l’Ajuntament de Barcelona, que preveia fer arribar el metro a la zona l’any 2010, finalment la Generalitat i l’Ajuntament es van posar d’acord perquè fos un metro lleuger.

El 1997 es va crear l’Autoritat del Transport Metropolità, consorci que integra la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat Metropolitana del Transport. En el primer pla aprovat per l’ATM, Pla Director d’Infraestructures 2001-2010, apareix l’actuació AX18 per a la creació d’una línia de metro de cinc estacions i de tipus lleuger anomenada L11 i amb un traçat que parteix de Trinitat Nova i arriba a Can Cuiàs.

Obres i inauguració

L’any 2001 es van iniciar les obres de la línia, amb un pressupost inicial de 48 milions d’euros, que posteriorment va ser de 86 milions. La inversió la va realitzar la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya i Fons de la Unió Europea.

A inicis del 2002 es va acabar la construcció del túnel i a mitjans d’any, dos anys més tard de l’inici de les obres, es van acabar les obres i es van iniciar les circulacions dels trens per a fer les proves. El 16 de desembre es va inaugurar la totalitat de la línia. El primer any va tenir una mitjana de 2.900 passatgers al dia.

La línia va ser la primera del metro de Barcelona amb conducció automàtica, però amb conductors, i es preveia que el 2004 es podrien retirar els conductors per manejar la línia des del Centre de Control de Metro de Barcelona, com a banc de proves de la línia 9. L’automatizació total no es va produir fins a finals del 2009.

Automatització dels trens

El 27 de juliol de 2009 i durant un mes la línia es va tancar al públic per la instal·lació de mampares a les andanes i la cobertura d’una de les seves estacions. La instal·lació de les mampares era un dels últims passos per a que la línia pogués començar els serveis de conducció automàtica sense conductor. Des del 16 de desembre de 2009 els trens de la sèrie 500 circulen a la línia sense conductor i de forma automàtica després de la posada en marxa de la L9.

La conducció automàtica, pel moment, es duu a terme entre les estacions de Can Cuiàs i Casa de l’Aigua, i en el tram entre Casa de l’Aigua i Trinitat Nova es continuarà operant amb sistema convencional, fins que es completi la instal·lació del sistema de detecció d’intrusions a la via, ja que a Trinitat Nova no hi ha màmpara a les andanes al ser compartida amb la L4.

Futures ampliacions

Al Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 no es preveu el perllongament de la línia, tot i que l’any 2006 la Generalitat de Catalunya va confirmar que la línia de metro lleuger entre Trinitat Nova i Can Cuiàs s’ampliaria fins a connectar amb la línia de ferrocarril Castellbisbal / el Papiol – Mollet.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins abril 2014.






Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

CLOSE
CLOSE